La foto de la semana 31-05-2015: "El sillín más cómodo"



 Fotografía: Edurne Iza: Callejeando por Amsterdam  (Datos de disparo: f/8.0; 1/125; ISO 200)

 http://blogs.lavanguardia.com/carril-bici/2013/06/04/en-busca-del-sillin-idoneo-56588/

Puedes descargarte esta foto libremente. La única restricción es su venta y/o el uso lucrativo de la  misma. No olvides que   toda obra pertenece a su autor, haz un buen uso de ella.

La Foto de la semana 24-05-2015: "Barco de papel"




Tardes enteras pasó en el estanque del parque jugando con sus barcos de papel. Imaginando, durante los minutos que el material tardaba en deshacerse y desaparecer bajo las aguas, que recorría parajes inhóspitos habitados por criaturas fantásticas. Mundos tan sólo alcanzables en lo más profundo de su infantil imaginación. Más de veinticinco años habían pasado desde entonces pero sus sueños seguían más vivos que nunca. 


Terminó sus estudios de ingeniería naval e invirtió hasta el último céntimo de la herencia de su padre en hacer realidad su sueño. Construyó su barco de papel. Con materiales modernos, ultraligeros. Con más imaginación y técnica que presupuesto.  Pero era su barco. Zarpó del puerto de Amsterdam una soleada mañana de Enero. La tripulación, él. Rumbo a conquistar sus sueños más anhelados. 

La prensa local, varias cadenas de radio y televisión holandesas así como los medios de su ciudad natal cubrieron con expectación y entusiasmo la partida del aventurero. Mantuvo puntual contacto por radio durante semanas. Describiendo con todo detalle los paisajes, las escalas que realizaba, las inclemencias del tiempo, el comportamiento de la embarcación, su estado de ánimo... Era como un reality, pero sin anuncios ni argucias televisivas. 

A finales de Mayo se recibió su último mensaje. Era un mensaje de buenos días, con aroma de café y salitre. Impregnado del optimismo que le caracterizaba. Era él en estado puro. Nunca más se recibió noticia, ni el barco apareció, ni su cuerpo con ni sin vida. Se esfumó como lo hacían cuando era niño los barcos de papel que tanto le gustaban.

Los más dramáticos afirman que el mar se lo tragó junto con sus fantasías y sueños. A mi me gusta pensar que encontró el paraíso perdido donde hacer realidad sus fantasías y sueños y que como en el estanque del parque cuando era un niño... todo es posible en su barco de papel.



Fotografía: Edurne Iza: Amsterdam  (Datos de disparo: f/4.0; 1/4000; ISO 400)

Texto: Onintza Otamendi Iza

Puedes descargarte esta foto libremente. La única restricción es su venta y/o el uso lucrativo de la  misma. No olvides que   toda obra pertenece a su autor, haz un buen uso de ella.

La foto de la semana 17-05-2015: "Pigmentos vegetales"


     Las antocianinas (del griego ἀνθός (anthos): ‘flor’ + κυανός (kyáneos): ‘azul’) son pigmentos hidrosolubles que se hallan en las vacuolas de las células vegetales y que otorgan el color rojo, púrpura o azul a las hojas, flores yfrutos.1 Desde el punto de vista químico, las antocianinas pertenecen al grupo de los flavonoides y songlucósidos de las antocianidinas, es decir, están constituidas por una molécula de antocianidina, que es laaglicona, a la que se le une un azúcar por medio de un enlace glucosídico. Sus funciones en las plantas son múltiples, desde la de protección de la radiación ultravioleta hasta la de atracción de insectos polinizadores.2
El término antocianina fue propuesto en 1835 por el farmacéutico alemán Ludwig Clamor Marquart (1804-1881) para describir el pigmento azul de la col lombarda (Brassica oleracea). En realidad, las antocianinas no sólo incluyen a los pigmentos azules de las plantas sino también a los rojos y violetas.3 2
El interés por los pigmentos antociánicos se ha intensificado recientemente debido a sus propiedades farmacológicas y terapéuticas. Por lo tanto, además de su papel funcionan como colorantes alimenticios, las antocianinas son agentes potenciales en la obtención de productos con valor agregado para el consumo humano.2
Artículo completo en http://es.wikipedia.org/wiki/Antocianina

Fotografía: Edurne Iza: Jarrón con gerberas (Datos de disparo: f/5.6 ;  ISO 100; iluminación de flash electrónico) 

Fuente:http://es.wikipedia.org/wiki/Antocianina

Puedes descargarte esta foto libremente. La única restricción es su venta y/o el uso lucrativo de la  misma. No olvides que   toda obra pertenece a su autor, haz un buen uso de ella.

Costa Brava



Fotografía: Edurne Iza: Costa Brava (Datos de disparo: f/16.0; 1/30; ISO 100)

Fuente: http://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava


"Costa brava" és, des de temps immemorial, una locució pròpia de gent de mar. En els medis mariners es deia i es diu "costa brava" de tota costa abrupta i rocosa, de característiques anàlogues a la costa de Mallorca a la gironina. El nom potser no té arrel popular, però és d'origen mariner que, a la costa catalana i en el segle dinovè, és una forma d'arrel popular.[1]
El terme Costa Brava, fou publicat inicialment al diari La Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908 pel poeta i escriptor Ferran Agulló i feia al·lusió a les cales i els pobles del Mediterrani situats en el litoral que va des de la desembocadura del riu Tordera, a Blanes, fins a Portbou, a la frontera amb França.
La popular denominació «Costa Brava» assignada al litoral gironí fou adoptada internacionalment en els anys de màxima esplendor del fenomen turístic i es va oficialitzar l'any 1965.
Però l'origen del nom és reculat i controvertit, atès que existeixen diverses versions no coincidents per determinar on hom batejà la Costa Brava, si a Blanes, a Sant Feliu de Guíxols o bé a Begur, ja que el baptisme oral sembla que s'havia produït unes setmanes abans, de boca del mateix Agulló, durant un menjar que congregà a diversos personatges notables de la política catalana com Cambó, Puig i Cadafalch i Durán i Ventosa.[2]
Una versió apunta que la inspiració li arribà a Ferran Agulló a dalt del turó de l'ermita de Sant Elm, a Sant Feliu de Guíxols, i hom dóna com a fites limítrofes el castellar guixolenc i la població de Tossa. El 29 de setembre 1963, al promontori de l'Ermitatge de Sant Elm a Sant Feliu de Guíxols l'Ajuntament ofrenà un monument al mateix lloc on Ferran Agulló hauria tingut la intuïció de batejar la costa. Així, al mirador de Sant Elm de Sant Feliu s'hi alça un monòlit que diu: «Des d'aquesta trona de Sant Elm, Ferran Agulló intuí la idea de batejar la Costa Brava. La ciutat de Sant Feliu de Guíxols li ofrena avui, 29 de setembre de 1963, aquesta recordança.»
D'altra banda, al llarg del temps s'han conegut diferents versions, això sí, sempre amb Ferran Agulló com a protagonista. Hom ha comentat, tanmateix, que Agulló batejava la Costa Brava l'any 1908, i que en aquella originària ocasió no fixava cap limitació geogràfica, és a dir, la situava just en el context de la costa gironina: des del cap de Creus, continuant pel Port de la Selva, fins a Banyuls. Tot i això, en la seva carta oberta a Lluís Duran i Ventosa, publicada a la Veu de Catalunya el 12 de setembre de 1908, hi escrigué, textualment: "Era dalt d'un espadat feréstec, que baixa al mar, en terratrèmol de roques, per atzavares verdes i fonolls d'or. En son cim unes ruïnes d'un antic convent li donen to llegendari; a llevant, una esplèndida decoració de caps i roques, puntes i freus, penyalars i cales, fins a les fantàstiques muntanyes de Tossa, esborrallades de boscúries, corprenen l'entusiasta admirador de la nostra Costa; a garbí la plàcida corba de les platges de Blanes i s'Abanell, fins a la punta de la Tordera, separades per un illot rocós que un istme ha ajuntat a la terra, reposa la mirada i l'enteniment, eixelebrats per l'espectacle de la costa brava; per la banda de terra, en grandiós amfiteatre, les serres de Pineda, Orsavinyà, Palafolls, el Montnegre, i més enllà el Montseny, prenen tots els colors de l'arc de sant Martí: són verdes, violades, blaves, grogues, i després van esvaint-se; esvaint-se, en l'ombra de la nit, com si es fonguessin", fet que situaria l'origen d'aquest nom a l'antic convent de caputxins de Blanes.[3]
L'escriptor Josep Pla discrepava d'aquestes versions i n'apuntà una altra: Ferran Agulló hauria anomenat per primera vegada «Costa Brava» el litoral gironí des del menjador d'El Paradís, que era la casa que tenia Bonaventura Sabater a la platja de Fornells, a Begur, i hauria estat en el transcurs d'un brindis electoral al qual assistia el prohom de la Lliga Francesc Cambó. De fet, Joan Ventosa i Calvell, en una carta adreçada el 1956 al lloretenc Esteve Fàbregas, i que aquest publicaria en el seu llibre "Vint anys de turisme a la Costa Brava", no podia recordar amb exactitud, cinquanta anys després, de la gestació precisa de la idea: «De totes maneres, crec que es pot afirmar sense desfigurar els fets que la denominació de Costa Brava, aplicada a la costa catalana que va des del Tordera fins a França, va sortir de la nostra colla, formada per en Cambó, en Duran (i Ventosa), l'Agulló, en Puig i Cadafalch, en Llussà, en Pere Rahola, per mí i per alguns altres. Sense que ho pugui afirmar de manera rotunda, crec que realment, en una de les nostres excursions, trobant-nos a Begur, a la finca denominada Paradís que en la platja de Fornells tenia el nostre amic Ventura Sabater, va tenir lloc la conversa en la qual es va batejar amb el nom de Costa Brava.
Joaquim Ciuró, des de les pàgines de la revista de Tossa de Mar Turissa, l'any 1966, corrobora la tesi de Pla, i li fa costat el poeta castellà Lope Mateo, autor d'un article publicat a La Vanguardia intitulat «Un bautizo geográfico.»
Lluís Anglès escriu, el 29 de desembre de 1956, en una Carta al Director de "Destino" que Agulló, en preguntar-li ell mateix d'on havia tret la denominació "Costa Brava", va confessar no recordar-ho. "Possiblement -va dir- l'havia llegit en alguna banda i em ballava pel cervell; potser em va ajudar a suggerir-me-la la similitud fonètica de la traducció catalana de la Côte d'Azur..."
En oposició a aquesta teoria, Joaquim Pla i Cargol, en la seva obra editada a Girona l'any 1960, "Biografías gerundenses", escriu: «Dícese que Agulló dió el nombre de Costa Brava al litoral de la provincia gerundense al contemplar des de l'ermita de Sant Telm, en Sant Feliu de Guíxols, el sector de la costa acantilada des de Guíxols a Tossa.»

Fotografía: Edurne Iza: Costa Brava (Datos de disparo: f/16.0; 1/30; ISO 100)

Fuente: http://ca.wikipedia.org/wiki/Costa_Brava

Puedes descargarte esta foto libremente. La única restricción es su venta y/o el uso lucrativo de la  misma. No olvides que   toda obra pertenece a su autor, haz un buen uso de ella.